O hauria de dir el debat sobre els beneficis que se'n desprenen? M'explico. He estat buscant a les diferents pàgines web d'ajuda als TDAH dels governs català, balear i americà. Els dos primers coincideixen en que el TDAH té un origen bioneurològic, però no concreten més enllà. Amb prou feines s'excusen dient que no s'ha descobert encara més concretament els motius que porten els nens a patir l'anomenat TDAH. I no van més enllà. Diuen que el TDAH existeix i que cal aplicar medicació sempre que sigui necessari. Pel que fa a la Federació nord-americana, té un caràcter molt més científic però tampoc concreta les causes de el TDAH amb convicció. EN aquesta pàgina, però, es diu que només s'ha de medicar als nens i nenes en casos on sigui molt necessari.
Us deixo a continuació un parell de vídeos que defensen que existeix el TDAH, i que cal medicar als que el pateixen. El primer és molt dogmàtic i el segon és molt més científic. Tot i que cap dels dos no dóna un explicació exacta dels origens del trastorn.
Vídeo 1:
Vídeo 2:
Aquest és un debat molt complex que no m'ha donat oportunitat de concloure res. És per això que he preferit penjar arxius de les diferents opinions que es poden trobar. El següent vídeo és de Ken Robinson i explica el cas d'una noia que de petita se li va diagnosticar que no podria arribar mai a ser bona en res perquè no parava atenció a classe. Diu que la noia era molt moguda. Amb els anys va descobrir la seva potencialitat en la dansa i ara es dedica a això i és multimilionària. És un vídeo molt curtet i s'entén molt bé tot i estar en anglès.
El següent vídeo es proposa esbrinar si el TDAH és una patologia cada vegada més present i que ens ha de preocupar, o si és un diagnòstic que en realitat no existeix i que s'utilitza per justificar les mancances del sistema educatiu. El vídeo comença denunciant que hi ha una sobrediagnosi. Diu que s'aplica medicació a molts nens que no els fa falta. Diu que les raons que fan que es sobrediagnostiqui el TDAH són 3.
- Les investigacions per trobar explicacions alternatives al TDAH al comportament dels nens han fracassat.
- Està de moda. Queda bé diagnosticar-lo
- És la via més ràpida per solucionar-se els problemes que té el professorat.
- L'interès de les empreses de medicaments.
El vídeo acaba justificant els símptomes del TDAH comparant-los amb els tipus d'intel·ligències com l'emocional i la psicomotora.
MOLT INTERESSANT!
En definitiva, aquest és un debat complex. En la meva opinió, potser si que existeixen uns símptomes que es poden definir com a TDAH, però potser es defineixen així perquè no hi ha explicacions més coherents. No m'extenc més perquè amb el material que he penjat em proposo crear un debat i que cadascú pugui pensar per si mateix sobre aquest tema.
Pàgines web que cito durant la publicació:
- Federación Española de Asociaciones de Ayuda al Deficit de Atencion y Hiperactividad (FEAADAH):
http://www.feaadah.org/es/
- Children and Adults with Attention Deficit/ Hiperactivity Disorder:
http://www.chadd.org/
- Guia pràctica amb recomanacions d'actuació per als centres educatius en els casos d'alumnes amb TDAH. De la Associación de balear de padres de niños con TDAH (PDF):
http://www.uditta.com/upload/Guia%20practica%20amb%20recomanacions%20per%20als%20centres%20educatius%20en%20els%20casos%20d'alumnes%20amb%20TDAH.pdf
